Cosas que querría decirte un niño alérgico

Cosas que querría decirte un niño alérgico

View more presentations or Upload your own


Slide 1

COSAS QUE QUERRÍA DECIRTE UN NIÑO ALÉRGICO A ALIMENTOS Sobre un texto traducido y adaptado de Gina Clowes www.immunitasvera.org

Slide 2

No me excluyas, me gustaría actuar y comer como todos los demás, comprar el almuerzo y sentarme donde yo quisiera. Sé que no puedo siempre, pero soy tan feliz cuando alguien se preocupa por mí y me proporciona un alimento seguro para mí... snacks, galletas, pasteles... Me gusta cuando puedo comer algo similar a aquello que los otros comen, pero me gusta aún más cuando puedo comer lo mismo que todos los demás. Por favor, cuando sea posible ¡piensa en incluirme a mí! No me excluyas

Slide 3

Me siento como si fuera único. Me gustaría saber que no estoy solo, quisiera conocer a otros niños a los que les pase lo mismo que a mí. Me gustaría encontrar a otro compañero en la escuela con alergia a alimentos y también en la hora del almuerzo. Me siento como si fuera único

Slide 4

Los adultos que me ofrecen alimentos me confunden. Mis padres me han enseñado a aceptar solamente los alimentos que ellos me ofrecen y también a ser educado y contestar con cortesía, pero cuando un adulto me ofrece un alimento no estoy seguro sobre cómo debo actuar en ese momento. Los adultos me confunden

Slide 5

A veces me pica mucho la mejilla cuando me besas después de haber comido alguna cosa a la que soy alérgico. Me avergüenza decirlo y por eso siempre espero que los adultos recuerden que si han comido alguna cosa deben lavarse la cara y las manos para que yo no tenga una urticaria. Me avergüenza decirlo

Slide 6

Tengo miedo de morir por mi alergia a alimentos. Escucho a mis padres y maestros que hablan de “la amenaza” de la alergia a alimentos y recuerdo las reacciones que he sufrido, me encontré muy mal y asustado. Mis padres también tenían miedo y yo quisiera pensar que todo irá bien la próxima vez. Tengo miedo

Slide 7

Me avergüenzo cuando la gente me hace muchas preguntas sobre aquello que estoy comiendo. Yo sé que mi propia comida es necesaria para mi propia seguridad, pero es más fácil si no me señalan. Es un rollo cuando los adultos me hacen un montón de preguntas... Me avergüenza…

Slide 8

Escucho a los adultos hablar sobre mi alergia a alimentos. Les oigo hablar, dicen mi nombre, lo que puede pasar, su preocupación, su sentimiento de lástima y eso me da miedo. Me gustaría escuchar también otras cosas, porqué la alergia es sólo una parte de mí y seguramente tengo otras cosas buenas... La alergia sólo es una parte de mí…

Slide 9

A veces, tener alergia a alimentos me entristece. Es difícil tener que comer mis productos seguros y ser el único en clase que no tiene pastel cuando veo a mi alrededor los cumpleaños de los compañeros. Ya sé que no es la cosa más grave del mundo, pero hay días que se hace difícil... A veces, tener alergia a alimentos me entristece

Slide 10

Veo a mis padres y a los adultos. Creen que soy muy pequeño, pero les observo: regresan a casa cuando se olvidan el Adreject. También veo que leen con atención los ingredientes de todos los productos. Ellos son mi modelo y referente y gracias a ellos aprendo a llevar mi alergia con seguridad. Creen que soy muy pequeño

Slide 11

Mis padres pueden superar todos los obstáculos y yo también lo haré, esta actitud me gusta y me ayuda a enfrentarme a los retos que me plantea mi alergia a alimentos cada día. He aprendido que la alergia a alimentos no debe limitarme. Yo haré lo que he visto que ellos hacen. Mis padres pueden superar todos los obstáculos

Slide 12

Immunitas Vera, Asociación de Alérgicos a Alimentos y Látex de Cataluña www.immunitasvera.org Gracias, hazlo llegar a las personas que me escucharán

Consideracions sobre les retallades en educació | FaPaC - Portal comunitari AMPA

25 Març, 2011

LogoLa FaPaC demana a l'administració que faci una declaració pública per explicar quin pressupost i quines plantilles es dedicaran a l'educació el 2011.

La federació mostra el seu suport i col·laboració a mestres i administració educativa per tal d'arribar a les taxes d'èxit escolar que ens hem proposat com a país.

Amb el mateix esperit constructiu en què el passat mes de juny diverses entitats del món educatiu vàrem signar una declaració unitària enviada al govern i al departament d'Ensenyament, ara volíem posar-nos a disposició del nou govern, en concret del seu President, per asseure'ns en una Taula -tal com ell mateix va anunciar- amb l'objectiu de parlar tots plegats d'educació.

Tanmateix, aquesta proposta es va veure diluïda per la voluntat de denunciar el què s'estava produint en els centres en aquelles dates. El centres havien rebut instruccions de no gastar més del 80% del pressupostat al 2010. Això va fer suposar que hi hauria una retallada respecte a les dotacions del curs passat. Alhora també es denunciava, per part dels sindicats, que no es cobrien les baixes de personal, i retallades salarials.

Tot plegat ens va portar a signar un document conjunt el 23 de febrer de 2011 on demanàvem que els centres recullin les seves mancances a fi i efecte de traslladar-les al Síndic de Greuges i al President de la Generalitat. Ara bé, la FaPaC ens vàrem reunir amb la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, el passat 3 de març i en la trobada se'ns va informar del següent:


En relació al pressupost pel funcionament dels centres:
El pressupost per a l'any 2011 està en elaboració i pendent de la seva tramitació. Actualment s'ha fet una assignació PROVISIONAL a tos els centres, atès que es treballa amb el pressupost prorrogat. Aquesta assignació es modificarà un cop s'hagi aprovat definitivament el pressupost de la Generalitat per a l'any 2011.

En relació a les substitucions:
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit mitjançant el Decret 109/2011, de l’onze de gener, i la Instrucció 1/2011, del 8 de febrer, no substituir cap baixa permanent ni temporal del personal de la Generalitat a excepció, entre d’altres, de:

* El personal docent, que se substitueix al 100% per incapacitat temporal, maternitat i altres.
* Cobriment del 50% de les vacants.
* El personal no docent, si forma part de l’atenció directa o de suport a les activitats essencials pròpies del centre, se substitueix totalment. La relació és:

- Personal d’educació infantil en llars d’infants
- Personal d’administració i serveis de la Generalitat (conserges institut així com personal administratiu de tots els centres educatius)
- Personal tècnic d’educació infantil (reforç P3)
- Personal d’educació especial (educadors/es, auxiliars, fisioterapeutes, ...)
Per part de la Direcció General de la Funció i la Intervenció General han estat autoritzades un total de 86 substitucions d’entre les 108 sol·licituds prioritzades des dels Serveis Territorials.


Respecte a les retallades salarials:
Tots els funcionaris i personal laboral de les administracions han vist reduït el seu sou en un 5% des de la rebaixa salarial acordada el maig del 2010 pel Govern central. No hi ha hagut cap altra modificació salarial.

Aclarit això, des de FaPaC esperem que aviat hi hagi una declaració pública que deixi ben clar quin pressupost i quines plantilles es dedicaran a l'educació el 2011. La indefinició és un obstacle per poder treballar amb la tranquil·litat que necessita l'escola catalana en el moment actual.

La FaPaC està preocupada pels efectes que pot tenir la crisi econòmica en l'educació. La implicació de l'administració no ha de ser només econòmica, però ha d'evitar situar l'escola en primera línia d'estalvi. L'escola necessita recursos. L'administració ha de ser capaç de trobar-los i generar tranquil·litat en el món de l'ensenyament. És part important de la seva funció.

Les famílies hem de donar suport a mestres i a administració per tal d'arribar a les taxes d'èxit escolar que ens hem proposat com a país, però també tenim l'obligació d'exigir treball i respostes, a més de col·laborar en la consecució d'aquest objectiu.

El debat sobre quina escola volem no s'ha d'instrumentalitzar; ha de ser un debat pedagògic dintre de l'autonomia de cada centre educatiu, on sigui present la participació de la comunitat educativa en la presa de decisions. Hem de parlar de qualitat, d'èxit escolar, d'igualtat real d'oportunitats, i no defugir el compromís amb els fills dels sectors més vulnerables de la societat.

La FaPaC ens posem a disposició de tot aquell que vulgui sumar i construir, i ajudar a fer de l'educació en aquest país una eina de la vàlua que tots desitgem. Per això, no deixarem, una vegada contrastades les informacions, de denunciar qualsevol acció o iniciativa que freni o retalli aquest interès.

En aquesta línia, demanem a l'administració que s'afanyi a fer una declaració pública que deixi ben clar quin pressupost i quines plantilles es dedicaran a l'educació el 2011.

Rigau demana a les escoles que reflexionin sobre la possibilitat d'introduir uniformes

Rigau demana a les escoles que reflexionin sobre la possibilitat d'introduir uniformes
La consellera proposa obrir un debat sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en l'àmbit educatiu. Deixa l'última paraula als centres educatius
ACN Barcelona | Actualitzada el 28/03/2011 10:25

La consellera Irene Rigau durant la visita a una aula d'informàtica del nou CEIP Parc de les Aigües de Figueres. ACN
Cal recuperar l'uniforme a l'escola o, si més no, establir unes normes de vestimenta més igualitàries? Aquesta és la pregunta que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, trasllada als consells escolars de cada centre de Catalunya, amb la voluntat d'obrir un debat per "reflexionar sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en un ambient de treball". En declaracions a l'agència ACN, Rigau s'ha mostrat preocupada per "l'obsessió dels alumnes de saber cada dia què es posen, de canviar, certa competència i vinculació immediata amb les modes". De moment, però, el Govern no té previst emetre cap norma relativa als codis de vestimenta dels escolars.

Rigau puntualitza que des d'Ensenyament els sembla "oportú" fer un debat tot i que l'última paraula "la tenen els centres". "No es tracta només de parlar de vel sí o vel no", matisa. I és que, des del seu punt de vista, cal discutir i posar sobre la taula "si és més recomanable o no una forma més pràctica de vestir, més igualitària, perquè de vegades les diferències són molt evidents". Unes diferències, posa d'evidència, que s'alleugen quan els alumnes es posen una bata o un uniforme.

La consellera creu adient que els alumnes vesteixin d'una manera que concordi amb un ambient de treball. "Quan fas esport vesteixes d'una manera, quan vas a una festa vesteixes d'una altra", posa com a exemple. I és que "hi ha qüestions que no són només estètiques", diu Rigau, que es mostra preocupada pel fet que hi hagi alumnes que entrin en competència en funció de la roba que portin o que segueixin la moda de forma extrema.

Una pràctica minoritària

Actualment, a Catalunya, la utilització dels uniformes és minoritària i s'usa només en centres privats, moltes vegades religiosos. Els defensors de l'uniforme al·leguen que fomenta valors d'igualtat i disciplina i que a més suposa un estalvi per a les famílies. Els seus detractors sostenen que els uniformes són conservadors.

El president de la Federació de Pares i Mares d'Escoles Lliures (Fapel), José Manuel Prats, s'ha mostrat favorable a poder estudiar la possibilitat que les escoles instaurin la utilització d'uniformes tot i que ha reconegut que no és prioritari. Prats considera que és "molt més pràctic" per als pares tenir un o dos uniformes per als seus fills i que tant progenitors com nens sàpiguen quina és la roba que han de dur els dies d'escola. També ha dit que a nivell econòmic també seria positiu, ja que la despesa de les famílies en roba per als escolars es reduiria.

La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) no ha volgut valorar les declaracions de la consellera perquè considera que hi ha altres temes més importants que s'han de tractar.

REUNIO AMPA 29 DE MARÇ DE 2011

La FaPaC demana que no es faci un ús polític del català

La FaPaC crida a la comunitat educativa a rebutjar i ignorar en bloc la sentència per tal de no afavorir els interessos d'aquells que volen generar un conflicte que no es viu als centres educatius.
La federació exigeix al nou Govern una defensa ferma del model d'immersió lingüística.

La FaPaC mostra el seu rebuig i incomprensió davant la sentència del Tribunal Suprem, ja que suposa un atac frontal al model d'immersió lingüística del sistema educatiu català. Es tracta d'una sentència, més política que jurídica, que no té sentit perquè a Catalunya no existeix cap conflicte lingüístic ni social a causa de l'ús del català als centres educatius.

La sentència ha de ser viscuda amb plena normalitat -ja que no invalida la llei d'educació- per tal de no alimentar situacions de conflictivitat que no existeixen i que, en canvi, poden derivar en conseqüències nefastes per a l'educació del nostre país com la segregació escolar, la fractura social i, fins i tot, la xenofòbia. No ens hem de permetre afavorir els interessos d'aquells que volen fer un ús polític i partidista de la llengua a l'escola.

La FaPaC exigeix al nou Govern que faci una defensa ferma i contundent del model educatiu català definit al Pacte Nacional d'Educació i a la Llei d'Educació de Catalunya per tal de preservar la immersió lingüística. Aquest model ha obtingut resultats satisfactoris en benefici de la cohesió social i ha servit per lluitar contra la dualització a l'escola per raons lingüístiques. A més, Catalunya té un nivell de comprensió lectora en castellà superior al de moltes comunitats plurilíngües, tal com ho constata el darrer informe PISA.

Com a mostra del seu rebuig a la sentència, la FaPaC s'adhereix a la Declaració Institucional signada per entitats catalanes de la societat civil (Centre Unesco de Catalunya, PEN Català, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Associació de Mestres Rosa Sensat i Linguapax).